Hi ha persones que tenen als animals, a les seves mascotes, com un més de la família. Un conill, un hàmster, un cobai, un ocell o un rèptil per posar un exemple, són éssers vius als quals cuidar, acaronar i proporcionar atenció sanitària i una bona alimentació.
Lucía era un animal de companyia més, vivia en una llar i tenia uns propietaris. Un dia per alguna causa que desconeixem, aquestes persones la “van deixar anar” en una “rotonda” que hi ha en un barri de Tarragona. Aquesta pràctica és habitual pel que veiem en les notícies, ja que trobem conills toys, cobais, tortugues i una infinitat de mascotes abandonades en parcs, tolles, boscos, etc.
Lucía en aquest moment va passar a ser un animal que vivia en “llibertat”, sense les manyagues ni les cures de les persones que un dia van decidir tenir un animal de companyia. Tristament aquesta història es repeteix dia rere dia. El problema dels animals abandonats és majúscul, més encara quan es pensa que ells viuen millor en llibertat. La prova irrefutable que això últim no succeeix és la història d’aquesta conilla, Lucía, que va morir pel seu precari estat de salut.
No es tracta d’un espai idíl·lic on tots els animals abandonats es diverteixen i s’alimenten del que troben o del que els donen els veïns / ex-propietaris, es tracta d’un lloc sense cap control sanitari, on moren contínuament animals en pèssim estat de salut.
Sabem que cruïlles i rotondes amb animals abandonats n’hi ha en moltes ciutats espanyoles, és probable que de poc serveixen aquestes frases i aquestes imatges si no van a parar a les oïdes de persones amb ganes de solucionar i evitar els abandonaments de les mascotes.
En aquestes dures imatges es mostra l’estat d’aquesta preciosa conilla quan va ser rescatada de la “rotonda”, són fotografies que ens han cedit les persones que la van rescatar.
Detalls de les orelles de Lucía, intensament parasitades amb paparres
Crostes a les orelles de Lucía
Lucía no era una conilla que vivia en un espai obert sense riscos, compartia el lloc amb altres animals d’espècies diferents, rates i cobais entre altres, i estava exposada a l’atropellament i a les malalties que solen tenir els animals que viuen en espais poc salubres: infeccions de pell per fongs, sarna de les orelles i del cos, miasis (infeccions per larves de mosca en ferides), infeccions víriques (mixomatosis i febre hemorràgica), encefalitozoonosis, etc. Compartir un espai comú amb altres conills i altres espècies, fa que els animals defensin el seu territori i s’aparellin, creant colònies d’animals i competència entre ells.
Mostrem aquí una sèrie d’imatges de com es trobava Lucía: anèmica, afeblida i intensament parasitada. Se li va diagnosticar una anèmia severa provocada per la intensa parasitació per paparres; a més tenia àcars a les orelles i puces. Les analítiques indicaven una fallada renal. Lucía va morir a les 24 hores de l’ingrés, no es va poder fer res més per ella.
Àcars, paparres i puces a les orelles
Catèter intravenòs colocat a la Lucía
Crostes a les orelles de Lucía
Detall dels àcars de les orelles al microscopi