En aquesta entrada, tractarem d’explicar què és la malaltia denominada Gota, a quines espècies afecta i com podem evitar-la.
La Gota, és una malaltia metabòlica caracteritzada per l’acumulació anormal d’àcid úric (el que es denomina Tofo), que és el producte final de la degradació dels derivats nitrogenats.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
Pogona vitticeps amb dolor a l’avantbraç, es nota lleugerament inflat i blanquinòs
Pogona vitticeps amb dolor en una extremitat amb l’acumulació d’àcid úric al múscul i zona periarticular.
Material blanquinòs que extraiem després de seccionar la pell de la zona engrossida de l’avantbraç, a això se li denomina TOFO
Aquest compost, l’àcid úric, s’acumula en els òrgans interns (Gota visceral) i en les membranes que cobreixen els òrgans (els mesotelis, la pleura i el pericardi) o es diposita en les articulacions (Gota articular o periarticular). La gota és la segona malaltia metabòlica més observada en rèptils, per darrere de la malaltia metabòlica òssia, i afecta principalment a tortugues terrestres, llangardaixos terrestres i serps.
Acumulació d’àcid úric en el cor d’aquesta tortuga de terra; Goga visceral
Gota Articular en un camaleó
Ronyó de camaleó amb acumulacions, Tofos, d’àcid úric
Ronyó de tortuga amb acumulacions, Tofos, d’àcid úric
Ronyons de serp morta per fallada renal. Gota Visceral
La Gota pot ser primària, és a dir, que es dona per l’excessiva formació d’àcid úric, o secundària, quan existeix una malaltia crònica adquirida que dificulta l’eliminació de l’àcid úric del cos de l’animal, en aquest cas del rèptil (fallada renal per tòxics, per deshidratació, etc.).
El diagnòstic de Gota s’ha de realitzar a partir de la història clínica de l’animal, l’exploració d’aquest i de les anàlisis de sang que revelen nivells anormals d’àcid úric en la sang del llangardaix, tortuga o serp. El diagnòstic definitiu es dona quan es troben cristalls d’urat monosòdic en els teixits afectats.
Cristalls d’urat monosòdic, mostra de la lesió periarticular d’una Pogona vitticeps
El tractament d’aquesta malaltia en rèptils consisteix en actuar a tres nivells:
- Evitar la formació de nou àcid úric amb medicaments antihiperuricèmics (l’alopurinol).
- Promoure l’excreció de l’àcid úric a nivell renal mitjançant medicaments uricosúrics (no tenim referències de medicaments útils en rèptils en aquest apartat).
- Controlar el dolor en crisis agudes mitjançant medicaments antiinflamatoris (clochicina, per exemple).
Recomanem als propietaris de Rèptils, controlar sempre l’estat hídric del seu animal, ja que la major part de casos de Gota són causats per una deshidratació de l’animal. Una visita a temps pot resoldre el problema o bé evitar que aquesta malaltia progressi.
Les anàlisis de sang solen ser de gran ajuda per a controlar aquesta malaltia, recomanem realitzar una vegada a l’any una analítica sanguínia a tots els exòtics, ja siguin tortugues de terra, saures o serps.