“…La personalitat de la fura es troba a cavall entre la del gat i la del gos…”
La fura ha passat en els últims anys de l’anonimat a popularitzar-se com a animal de companyia diferent. La “Mustela putorius furo” és la tercera mascota més popular dels Estats Units i d’alguns països europeus. Aquest animal de la família dels mustèlids es domestica des de fa 2500 anys, per la qual cosa ha perdut la capacitat de viure en estat salvatge, antigament s’utilitzava per a caçar, però en l’actualitat les fures que trobem en granges legals, són totalment domèstics.
Entre les fures no existeixen races diferents, només diferent pelatge, el pèl normalment és fosc, encara que existeixen també exemplars amb taques blanques o totalment albins.Les fures es caracteritzen per ser juganers i murris però també afectius i mimosos. Són animals inquiets, els encanta amagar-se i investigar tots els racons de la casa, això fa que s’hagin d’extremar les precaucions i els primers dies, sempre que estiguin fora de la gàbia, hem d’estar molt pendents d’ells.
S’ha de procurar tenir tapades totes les obertures on la fura pugui quedar atrapada. A aquests animals els encanta grimpar i saltar pels mobles, aquesta activitat pot ser perillosa ja que la fura pot caure’s i fer-se mal. L’amo de la fura té la responsabilitat d’educar-lo i aconseguir que tingui un comportament acceptable, la millor edat per a començar a educar-los és des de petit; quan arriba a la maduresa la seva personalitat canviarà, continuarà sent juganer, però buscarà més el contacte amb les persones i que l’agafin en braços.
La fura té, normalment, un bon caràcter, però no és una mascota adequada per a nens, ja que els nens no són delicats a l’hora d’agafar-lo o tocar-lo, i l’animal pot reaccionar de manera agressiva. És imprescindible anar al veterinari una vegada a l’any per a vacunar del borm a la fura i per a desparasitar-lo.
Us recordem que les fures han d’anar identificades amb un microxip de 15 dígits i s’han de donar d’alta en l’Arxiu d’identificació d’animals de companyia. La fura passarà normalment molt temps dins de la seva gàbia, per això, aquesta ha de complir uns requisits mínims. Ha de ser gran, per a poder tenir diverses àrees diferenciades, més ben distribuïdes en dues altures. Una àrea d’higiene, amb una safata amb material absorbent, àrea de jocs, àrea de menjar i finalment la de dormir. És molt important que el sòl de la gàbia sigui ferma i sense barrots per a evitar que l’animal quedi atrapat, i que les parets siguin de reixeta perquè pugui haver-hi suficient ventilació i evitar la proliferació de bacteris.
Pel que fa a l’alimentació, existeixen en l’actualitat pinsos específics per a fures o pinsos per a gats d’alta gamma, que els aporten els nutrients necessaris per a una alimentació sana i equilibrada. La personalitat de la fura es troba a cavall entre la del gat i la del gos, no exigeix tanta atenció com un gos, però tampoc és tan independent com un gat, això ha fet d’aquest animal una mascota popular, ideal per a viure en un pis.